dimecres, 22 de juny del 2011

De nuevo la vida tenía reservadas, sorpresas para mí

---
---
- No, ara i aquí em cal el vostre cor per tenir el dret d'estimar-vos -digué amb tristesa-. És que no em calia reflexionar-hi abans de dir-vos que us estimava?. Què us aporto?. L'amor... Sí, és cert.

- I us sembla poc? -vaig dir, mirant-lo de fit a fit.

- Poc, amiga meva, per a vós és poc -prosseguí-. Vós teniu bellesa i joventut!. Ara sovint no dormo a la nit de felicitat i tot és pensar en la nostra vida en comú. Jo he viscut molt, i em penso que he trobat el que cal per ser feliç. Una vida tranquil·la, solitària al nostra racó de món, amb la possibilitat de fer el bé a la gent a qui és fàcil fer-lo, perquè no hi estan acostumats; i després el treball... El treball que a mi em sembla que dóna el seus profits; i també el descans, la natura, els llibres, la música, l'amor al proïsme... Vet aquí la meva felicitat, que no somio millor. I a més a més, una amiga com vós, una familia, potser, i tot el que pot desitjar un home.

0 COMENTARIS:

Publica un comentari a l'entrada